Muséu del Pueblu d'Asturies
EL CALTENIMIENTU Y L'ESPARDIMIENTU DE LA MEMORIA HISTÓRICA DE LOS ASTURIANOS
Muséu rexonal que tien el finxu de caltener la memoria del puelu asturianu. Fundáu en 1969 pol Ayuntamientu de Xixón, acueye bones coleiciones de materiales etnográficos, instrumentos musicales tradicionales, semeyes antigües, testimonios de memoria oral y música tradicional, artes gráfiques y documentos escritos personales, de comercios y d'industries rurales..
Museo Casa Natal del Marqués de Sargadelos
LA MANDA D’UN ILUSTRÁU NEL OCCIDENTE D’ASTURIES
El muséu ta afincáu en Ferreirela de Baxo (Santalla d’Ozcos) na casa au nació Antonio Raimundo Ibáñez, marqués de Sargadelos (1749–1809). Ta dedicáu a la vida y la obra d’esti comerciante, industrial ya ilustráu, qu'a lo cabero del sieglu XVIII llevantó en Sargadelos (Cervo, Lugo) una de les primeres fábriques de fundición de fierro colao y loza d’España. La esposición suliña la venceya d’esti personax cola tierra na que nació, onde anició dende cuantayá una importante industria de fierro forxao, y tien l’envís d’esmolecer la xente pol caltenimientu del patrimoniu cultural de so.
Museo Etnográfico de Grandas de Salime
UN MUSÉU VIVU NEL OCCIDENTE D’ASTURIES
Inaguráu en 1984, el muséu ta asitiáu na villa de Grandas de Salime, na que viven 640 persones y ye capital d’un conceyu de 114 km2 y 1.400 habitantes. La idea de crear un muséu p’amosar les ferramientes, máquines y preseos de más raigón nel mundu rural tradicional del occidente d’Asturies foi de José María Naveiras Escanlar. Dende 1989 el muséu allúgase na rectoral de la mesma villa y nos años vinientes foi medrando enforma.
Museo Etnográfico Juan Pérez Villamil
LA VIDA DEL HOMBRE EN EL MAR, EL CAMPO Y LA EMIGRACIÓN
El Museo Etnográfico Juan Pérez Villamil, asitiáu na villa marinera de Veiga, nel conceyu de Navia, inaguróse en setiembre de 2001. Creóse pol aciu de l’Asociación Cultural Amigos de la Historia, con mires d’agasayar a la familia mariñana y d'aldea, ensin escaecer a los indianos.
Museo Vaqueiro de Asturias
LA TRESHUMANCIA COMO MOU DE VIDA
Inaguráu’l 29 de xunetu de 2000 en Naraval (Tinéu), afayólu l’Asociación Cultural Conde de Campomanes, de Tinéu, y creólu l’Asociación Cultural Manxelón, de Naraval, de la que depende. Los sos finxos son l’estudiu y la caltenencia de testimonios venceyaos colos vaqueiros d’alzada, grupu social de ganaderos treshumantes que n’aportando’l bon tiempu marchaben de los puelos d’iviernu y xubíen pa les brañes asitiaes no alto los cordales.
Ecomuseo de Somiedo
LOS OFICIOS TRADICIONALES Y LES CONSTRUCCIONES TEITAES
El Ecomuseo de Somiedo quier asoleyar dafechu tolos elementos etnográficos (lo mesmo una goxa qu’una braña entera) tocántenes a una cultura rural que va camín de desaniciase, pero qu’inda pue rastrexase nos puelos y el paisax somedán.
Museo Etnográfico de Grado
LA ESCANDA Y LA CULTURA DEL PAN
El muséu amuesa la cultura tradicional de dellos conceyos asitiaos nel centru d’Asturies. Creáu en 1982 pol Ayuntamientu de Grau, dende 1995 la so esposición permanente ta allugada nuna nave industrial de La Cardosa, a unos 500 m del centru la villa de Grau. Tien amás, na casa la cultura de Grau (Palaciu Miranda Valdecarzana), unes sales pa esposiciones temporales y una muestra de la fechura la sidra na que rescampla un llagarón de pesa pa prensar la magaya.
Museo Etnográfico de Quirós
FORMES DE VIDA NOS PUELOS DE LA MONTAÑA ASTURIANA
Los cambeos perfondos qu’hebo nes comunidaes rurales acabante’l sieglu XIX truxeron el desdexu de munchos de los preseos y tarecos qu’hasta entós yeren imprescindibles. La necesidá de caltener estos elementos, qu’a la fin constitúin la historia d’un puelu, animó al Ayuntamientu de Quirós, n’andecha cola Conseyería d’Educación y Cultura del Gobiernu del Principáu d’Asturies, a la creación d’esti muséu etnográficu, col que quier amosar y representar la manera de vivir, los preseos y les maquinaries d’estos puelos de la montaña, dándo-yos el valir y el respetu que merecen.
Muséu Etnográficu de la Llechería
LA LLECHE, EL QUESU Y LA MANTEGA NA SOCIEDÁ TRADICIONAL
El muséu asítiase en La Foz de Morcín, a 15 km al sur d’Uviéu. Créase en 1990 pol aciu de la comisión organizadora del Certamen de Quesu d’Afuegu’l Pitu. En 1993 l’Ayuntamientu de Morcín y la Hermandá de La Probe funden l’Asociación Amigos de los Quesos qu’emprincipia cola gueta y la recuperación de pieces, y desenrolla un bon llabor investigador.
Museo Marítimo de Asturias
LA VENCEYA DEL HOME COLA MAR, LA PESCA Y LA NAVEGACIÓN
Fundáu en 1948 pol Ayuntamientu de Gozón, ye’l decanu de los museos asturianos. Ta dedicáu a la cultura mariniega y poro ye un muséu abiertu y universal, magar que se centra mayormente nel ámbitu asturianu y cantábricu. La gran variedá d’oxetos qu’acueye faenlu atractivu y prestosu.
Museo de la Sidra de Asturias
LA SIDRA: DAQUÉ MÁS QU’UNA BEBIDA PA LOS ASTURIANOS
Asitiáu na villa de Nava, a 30 km d’Uviéu, tien l’oxetivu d’espublizar y promocionar esta bebida d’Asturies. La esposición xébrase de la idea museística tradicional, que ve’l muséu como una escoyeta de pieces ordenaes según los criterios temáticos o tipolóxicos. El muséu tien como retu principal que’l visitante participe activamente. Asina, pel aciu d’un sistema espositivu envolvente, mira de tresmitir tola información posible no tocántenes a la fechura, el consumu y la historia de la sidra.
Museo de la Escuela Rural de Asturias
UN PERCORRÍU PELA HISTORIA DE LA EDUCACIÓN N’ASTURIES
El muséu asítiase nel llugar de Viñón, conceyu de Cabranes, a 7 Km de Villaviciosa y a quince de Nava. L’edificiu diseñólu l’arquitectu provincial Javier Aguirre Iturralde ya inaguróse en 1908 como escuela unitaria con sitiu pa 120 escolinos repartíos en dos aules, una pa neños y otra pa neñes, les dos nel andar d’abaxo. L’andar d’arriba tomábenlu dos viviendes, una pal mayestru y otra pa la mayestra.
Museo de la Madera de Caso
LA VIESCA COMO MATERIA PRIMA PA LOS ASTURIANOS
L’Ayuntamientu de Casu inaguró’l Museo de la Madera n’avientu de 2001. Tien la so sede en Veneros, nuna casona del sieglu XVI. El muséu presenta una esposición temática na qu’amuesa’l valir de la madera na sociedá tradicional asturiana, con especial enfotu nel calzáu fechu con esta materia prima: la madreña.
Museo Etnográfico del Oriente de Asturias
UN TERRITORIU, UN PATRIMONIU, UNA COMUNIDÁ
Tien una coleición etnográfica representativa de la vida tradicional del oriente d’Asturies. Los oxetos que s’amuesen vencéyense cola arquitectura rural que los agospia y avérenmos, amás, a actividaes feches per fuera casa, a la vera o en sitios más alloñaos: les tierres de llabor, la viesca, el prau de la ilesia’l día la fiesta, el ríu, la escuela, la fonte.

